The official kick-off of the EU BON project WP6 Stakeholder engagement and science-policy dialogue and WP7 Implementation of GEO BON: strategies and solutions at European and global levels took place on 18-19 February 2014 in Leipzig, Germany. The two work packages are a crucial part of the project outlining the future actions towards ensuring the integration of the project with its global counterpart GEO BON, as well as paving the road towards successful stakeholder and policy engagement.

As a result of this first meeting further short-term and long-term steps were outlined for WP6 and WP7 towards the achievement of main project objectives. These steps include shaping the future EU BON GEO BON interactions and EU BON’s approach towards stakeholder engagement.

In the following interview Ilse Geijzendorffer gives an insight on the outcomes from the meeting.

This image shows the discussions during the WP6/WP7 kick-off meeting. Credit: Eugenie Regan

1) What are the project’s main stakeholders that you are planning to approach and interact with in the future?

EU BON aims to develop a blue print for a data infrastructure for data handling, storage, indicator computation and transfer of knowledge via a data portal available to knowledge seekers. This data infrastructure thus has to be useful to data holders who want their data to be used (e.g. citizen scientists, nature associations, scientists) and to those that seek knowledge (e.g. reporting bodies). EU BON reaches out to these stakeholders and to bodies that would be interested to host or have such a data infrastructure themselves. Our first stakeholder round table focused on European knowledge seekers and existing data portals. Our second stakeholder round table planned for this summer will focus on citizen scientists and the organisations that currently handle the citizen science data, to receive input on what these two stakeholder groups would like to see in such a data infrastructure blue print.

At the same time we reach out to ongoing platforms that consist of networks of knowledge and that have needs regarding their data flow. A very important partner in the data infrastructure development is GEO BON. The coordination of GEO BON has just changed and EU BON will reinforce the ties with GEO BON during the General Assembly in Crete coming in April.

2) Science-policy dialogue proves to be a crucial part for the success of large scale projects like EU BON, how are you tackle this challenge?

The objective of EU BON is a moving target in the sense that the blue print for data infrastructure will need to suit the needs for current and future monitoring. Additionally, the actual implementation, funding and hosting of such an infrastructure could be within a structure that may not yet exist in that form today. Changes in mission, coordination and targets occur constantly. To profit from lessons learned, we are in close contact with the Biodiversity Knowledge Project; a project that has already gained experience in the last four years in identifying the most important elements for handling data requests from knowledge seekers and in developing a suitable management plan.

For EU BON to achieve and reach its moving target, we keep in touch with the changes within the biodiversity knowledge landscape (e.g. progress in IPBES, CBD reporting, European targets ad evaluations); we explore multiple scenarios for the data infrastructure, the business plan and the implementation options; and we collaborate with a large range of stakeholders to include not only their ideas and needs, but also the transitions that they go through.

Sustainable governance of our biological resources demands reliable scientific knowledge to be accessible and applicable to the needs of society. To achieve this, the EU BON project aims to develop a European Biodiversity Observation Network that facilitates open access to biodiversity data of relevance to environmental policy, and to develop innovative platforms for sharing and conveying this information through visually effective and policy-relevant media.

As part of this endeavour, EU BON partners FishBase Information and Research Group (FIN), the Museum für Naturkunde Berlin (MfN), and the UNEP World Conservation Monitoring Centre collaborated to produce an infographic titled ‘Climate Change & Biodiversity: What may happen to bony fishes in the North Sea?’. This infographic explains the economic and ecological importance of bony fishes in the context of the North Sea. It also visualises potential changes to species diversity and composition over time, using habitat suitability and climate change predictions. These changes have been projected to 2100 based on modelled environmental conditions under the Intergovernmental Panel on Climate Change’s A2 emissions scenarios. The projections have direct policy relevance to Aichi Biodiversity Target 10 of the Convention on Biological Diversity, which seeks to understand trends in climatic impacts on community composition in ecosystems, and to thereby minimize these impacts.

The infographic was published on the 1^st June 2015 on page 26 of The Parliament Magazine’s ‘Green Week’ edition (Issue 413), which is distributed to all members of European Parliament, the European Commission, Presidency Office, Party political groups, and various other EU institutions, with over 50,000 readers worldwide. 

In 2013, the University of Potsdam will host the 43rd Annual Meeting of the Ecological Society of Germany, Austria and Switzerland. The meeting (www.gfoe-2013.de) will take place from September 9 to 13, 2013 in Potsdam, Germany.

The guiding theme of the 43rd Annual Meeting is "Building bridges in ecology - linking systems, scales and disciplines".
Along the lines of this guiding theme, we will stimulate scientific discussions about all aspects in basic and applied ecological research contributing to better connect.

The Zone of Interest (2023)   Yes, another entry on A24. I didn’t expect for this topic to continue as a series, but the indie studio keeps doing intriguing and unusual things that most studios wouldn’t try. I first dealt with A24 because I was interested in the phenomenon of “prestige horror.” It was one […]

Their impact went far beyond the field.

The post Watch ‘Three Kings’: The story of Pedro Martinez, David Ortiz, Manny Ramirez, and the 2004 Red Sox appeared first on Boston.com.

Un manifest italià que demana la llibertat dels presos polítics i ‘el retorn’ a la normalitat democràtica a l’estat espanyol suma centenars d’adhesions. El text l’ha impulsat una quarantena d'intel·lectuals i polítics italians i l’han publicat al mitjà d’esquerres Left.it

A Madrid, al cor d’Europa occidental, dotze representants de la política i de la societat civil de Catalunya són en aquests dies sota judici. Nou d’ells són en presó preventiva, en molts casos des de fa més d’un any. Els càrrecs són molt greus i la fiscalia els demana penes que poden arribar fins a 25 anys.

Entre els presumptes delictes de què se’ls acusa hi ha el de "rebel·lió": és la figura criminal utilitzada per a aquells que el 1981 van irrompre armats dins el parlament espanyol i van treure els tancs al carrer. Efectivament, el codi penal espanyol, en la tipificació d’aquest delicte, requereix l’element de la "alçament violent".

L'única violència fins ara clarament visible i que ha aparegut en gran nombre d’imatges que han fet la volta al mon, és tanmateix la emprada per les forces policials espanyoles, sortint de tot arreu del país cap a Catalunya amb el crit amenaçador de "a por ellos!"; pegant votants i manifestants (fins i tot no independentistes) que resistien pacíficament, amb els braços alçats, defensant els col·legis electorals; disparant bales de goma als ciutadans,  tot i que el seu ús està prohibit a Catalunya.

Però la història judicial no s’acaba a Madrid, davant el Tribunal Suprem. Altres acusats son jutjats (per desobediència i altres delictes) pels tribunals de Catalunya; hi ha centenars d'alcaldes, activistes socials, artistes, investigats (i en alguns casos condemnats) per haver contribuït d’alguna manera a la preparació del referèndum o simplement per expressar les seves idees (eloqüent, en aquest sentit, l'Informe Amnistia Internacional 2017 / 18, pàgines 339-341).

Hi ha, a més, set polítics, tant parlamentaris com membres de l'anterior govern català que es van refugiar a Bèlgica, Escòcia i Suïssa per no ser detinguts i per continuar la seva acció política des de l’exterior: són ciutadans lliures a tot Europa, perquè arran de la decisió d’un tribunal alemany en el cas de Puigdemont, l’autoritat judicial espanyola va retirar totes les euroordres d’arrest en contra d’ells.

Més enllà de les anomalies tècniques dels procediments judicials (destacades per diversos observadors internacionals), és evident el què està passant: s’està discutint als tribunals una qüestió eminentment política, que mai no hauria d’haver sortit del camp de la política. Es criminalitza tota una classe política, la responsabilitat de la qual és haver intentat obligar les institucion espanyoles, tancades radicalment al diàleg, a obrir-se. S'oblida que més de dos milions de ciutadans catalans han estat demanant des de fa anys, d'una manera correcta i pacífica, poder-se expressar lliurement i democràticament sobre quina hauria de ser l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya.

Només des d’una posició de nacionalisme intransigent es pot mantenir que la qüestió de la independència de Catalunya sigui un tema sobre el qual ni tan sols es pot obrir el debat democràtic; només des d’una posició il·liberal es pot considerar preferible la limitació dels drets fonamentals civils i polítics.

El silenci d’Europa, que liquida l’afer com una qüestió interna a Espanya, és deplorable i perillós. És un signe de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a la radicalització del conflicte, no a la seva resolució. Si la UE accepta la criminalització de la protesta pacífica i de la desobediència civil en un país membre de la rellevància d'Espanya, els que son amenaçats son els drets de tots els demòcrates, no només dels catalans, sinó dels espanyols i dels europeus. I aquest silenci és fins i tot vergonyós quan el Parlament Europeu prohibeix als polítics catalans refugiats a l’estranger participar en una conferència organitzada a les seves instal·lacions tot permetent, gairebé simultàniament, un debat anti-catalanista promogut per Vox, un partit espanyol d’extrema dreta, obertament i programàticament homòfob, masclista, xenòfob.

És preocupant també l'escassa atenció d’una part de la premsa, l'opinió i els intel·lectuals del nostre país envers aquesta qüestió. En l’escenari descrit, creiem, al contrari, que és totalment necessari el compromís i el control vigilant de tots aquells que es preocupen per la protecció dels drets, els valors democràtics i els principis consagrats en els propis tractats de la UE.

Demanem, com a ciutadans europeus, l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l’obertura d’un diàleg polític sobre la qüestió, l’únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia.

El destí de Catalunya és el nostre destí i el destí de tot Europa.

[traducció al català: Marco Giralucci - Isabel Turull]

Maurizio Acerbo, segretario nazionale PRC-Sinistra Europea, Roma

Luigi Agostini, saggista, Roma

Matteo Angioli, Partito Radicale, Roma

Vando Borghi, Università di Bologna

Bojan Brezigar, giornalista, Trieste

Luca Cassiani, Consigliere PD Regione Piemonte, Torino

Luciano Caveri, giornalista e politico, Aosta

Lluís Cabasés, giornalista, Alba

Massimo Cacciari, filosofo, Venezia

Duccio Campagnoli, ex Assessore Emilia-Romagna, Bologna

Elisa Castellano, Fondazione Di Vittorio, Roma

Pietro Cataldi, Rettore dell’Università per stranieri di Siena

Nancy de Benedetto, Presidente Associazione italiana di studi catalani, Università di Bari

Luigi de Magistris, sindaco di Napoli

Piero Di Siena, giornalista, Roma

Fausto Durante, Resp. politiche internazionali ed europee Cgil, Roma

Paolo Ferrero, vice presidente del Partito della Sinistra Europea, Torino

Gennaro Ferraiuolo, Università di Napoli Federico II

Luigi Foffani, Università di Modena e Reggio Emilia

Eleonora Forenza, Parlamentare europea GUE/Ngl, Rifondazione comunista, Bari

Laura Harth, Rappresentante alle Nazioni Unite del Partito Radicale, Roma

Rafael Hidalgo, insegnante, Ràdio Catalunya Itàlia, Roma

Andrea Maestri, Avvocato per i diritti umani, Ravenna

Fabio Marcelli, ISGI CNR, Associazione giuristi democratici, Roma

Maria Grazia Meriggi, Università di Bergamo

Sandro Mezzadra, Università di Bologna

Cesare Minghini, sindacalista CGIL, Bologna

Tomaso Montanari, Università di Siena, Firenze

Simone Oggionni, Responsabile Forum Europa MDP-Articolo 1, Roma

Fiorella Prodi, segreteria regionale Cgil Emilia-Romagna, Modena

Roberto Rampi, senatore PD, Vimercate (MB)

Patrizio Rigobon, Università Ca’ Foscari di Venezia

Simonetta Rubinato, avvocato, ex senatrice e deputata, Treviso

Emilio Santoro, Università di Firenze, Centro di documentazione “L’altro diritto”

Rossella Selmini, Università del Minnesota, Minneapolis-Bologna

Barbara Spinelli, giornalista e Parlamentare europea GUE/Ngl, Roma

Massimo Torelli, coordinatore nazionale di Altra Europa Con Tsipras, Firenze

Gianni Vernetti, ex senatore e sottosegretario agli Affari esteri, Torino

Walter Vitali, Direttore esecutivo Urban@it – Centro nazionale studi politiche urbane, Bologna

Cristina Accardi, studentessa, Salemi (TP)

Carla Acocella, Università Suor Orsola Benincasa di Napoli

Ivana Aiello, avvocato, Avellino

Rosalba Altopiedi, Università del Piemonte Orientale

Anna Amat, CNR Perugia

Umberto Amato, IMM CNR Napoli

Luciana Ambrosino, copywriter, Napoli

Giso Amendola, Università di Salerno

Virginia Amorosi, avvocato, Lecce.

Daniele Amoroso, Università di Cagliari

Giorgio Andreoli, psicologo, Milano

Simona Anichini, traduttrice, Firenze

Sara Antoniazzi, Università Ca’ Foscari di Venezia

Francesco Ardolino, Universitat de Barcelona

Gennaro Avallone, Università di Salerno

Edoardo Balletta, Università di Bologna.

Danilo Barbi, sindacalista Cgil, Bologna

Giuliano Barbolini, ex senatore PD, Modena

Albert Barreda, pittore, Savona

Ursula Bedogni, traduttrice, Barcelona

Marzia Bertazzoni, impiegata, Parma

Gabriele Bettelli, responsabile MDP, Modena

Imma Boixadós, agente immobiliare, Bra (CN)

Mirka Bonomi, pensionata, Ostia (Roma)

Enric Bou, Università Ca’ Foscari di Venezia

Mario Bravi, presidente IRES Umbria, Terni

Stefania Buosi Moncunill, insegnante, Trieste

Rosa Maria Caballé, dipendente pubblico, Bologna

Marco Calaresu, Università di Sassari

Domenico Caminiti, ingegnere, Torino

Stefano Campus, funzionario amministrativo, Presidente Òmnium Cultural de L'Alguer

Fulvio Capitanio, economista, Aiguafreda (Barcellona)

Flora Cappelluti, giornalista, Milano

Lìdia Carol, Università di Verona

Maria Carreras Goicochea, Università di Catania

Imma Caruso, Napoli, ISSM-CNR

Sergio Caserta, attivista e blogger, Bologna

Giovanni Castagno, insegnante, Roma

Giovanni C. Cattini, Università di Barcellona

Ivan Cecchini, dirigente pubblico, Bellaria-Igea Marina

Giulio Ceci, libero professionista, Roma

Giovanni Cherubini, ingegnere, Gilching (Germania)

Federico Chicchi, Università di Bologna

Claudia Ciavatta, dipendente pubblico, Roma

Adriano Cirulli, Università La Sapienza di Roma

Elena Coccia, Napoli, consigliere comunale Napoli, Sinistra in comune

Maria Teresa Colarossi, insegnante, Tivoli (Roma)

Gemma Teresa Colesanti, ISEM CNR Napoli

Maria Cristina Coliva, pensionata, Bologna

Mauro Colombarini, sindacalista Spi-CGIL, Bologna

Anna Maria Compagna, Università di Napoli Federico II

Michele Conia, Sindaco di Cinquefrondi (RC)

Roberto Cornelli, Università di Milano Bicocca

Giacomo Comincini, studente, Pavia

Enrico Curti, imprenditore, Riomaggiore (SP)

Salvatore D'Acunto, Seconda Università di Napoli.

Ettore D’Agostino, insegnante, Torino

Francesco D’Agresta, coordinatore provinciale MDP Pescara

Patrizia D'Antonio, insegnante, Roma

Elisa D’Ugo, studentessa, Roma

Pasquale D'Ugo, agente di commercio, Roma

Gaspare Dalia, Università di Salerno

Full Article